En Virgilio estudiava Magisteri quan la Fundació encara era Associació Es Garrover. Va fer un treball de final de curs sobre com a través del teatre es podien millorar les habilitats socials de les persones amb malaltia mental. L'obra que els usuaris d'Es Garrover van representar va ser "Mort de dama", i en Virgilio i els seus companys van analitzar què suposava pujar a un escenari amb públic i expressar els sentiments. Ara, com a batle d’Inca, és el president de la Fundació, i recorda aquelles primeres reunions "on venien familiars –no oblida la tasca de Sigfrido Navarro al capdavant de l'associació– i exposaven els seus problemes, neguits i il·lusions: que els seus fills o filles sortissin endavant i no estiguessin amagats a casa. Es Garrover ha estat molt important a Inca i a tota la comarca perquè els usuaris i els familiars puguin tenir una vida normal".

N'Antònia ha viscut aquests neguits. "Quan et passa a tu, et sents molt perduda, no saps què has de fer, no s'entén. És molt difícil d'explicar". El desconcert i el desconeixement són sensacions comunes en l'àmbit de la malaltia mental, i tot i que a poc a poc se'n va parlant més, el tabú encara existeix: "S'hauria de deixar enrere, perquè si no, no es pot ajudar al malalt, ni curar-lo. Al contrari, la malaltia va empitjorant". El seu fill Manolo pateix una malaltia mental, però ara ja pot treballar i està estudiant. "Quan té un mal moment es posa en contacte amb la Fundació: li canvia la cara, està més alegre, més tranquil".