Cati i Maria

Na Cati riu quan na Maria li comenta que s'ha convertit en una líder entre la resta de companys, perquè els anima a sortir i a fer una rialleta. "A mi també m'ajuden –explica na Cati, sense deixar mai de somriure–, m'agrada estar amb ells, anam a sopar, al teatre...".

Fa deu anys, na Cati no es trobava bé: sentia veus a través de la ràdio, de la televisió, i es pensava que volien fer-li mal. Va iniciar un camí ple de petits pilars: la família, el metge i na Maria, treballadora social, una "ajuda i una oportunitat" per a na Cati.

"Quan arriba una persona a la Unitat de Salut Mental, el primer que feim és valorar el seu estat i el seu entorn familiar i social. A partir d'aquí, la derivam a la Fundació Es Garrover perquè treballi allò que necessita millorar: relacions socials, activitats de la vida diària... Una persona que no interactua amb ningú ve aquí i comença a relacionar-se amb els companys, a quedar, a tenir converses normalitzades, a fer activitats que abans eren impensables per a ella", explica na Maria.

Na Cati ho confirma: "Puc avançar i fer tot el que em proposi". Recomana autoestima davant l'estigma social, que tant de mal fa.

"Una malaltia mental no s'acaba d'entendre; no tant pel diagnòstic sinó pels símptomes. No és que la persona no vulgui sortir ni relacionar-se amb els altres: és que no pot, i això costa molt d'entendre", diu na Maria. Imprescindible: la confluència entre el sistema sanitari i el social. Un repte de futur: els habitatges tutelats.

Cati i Maria from Fundació Es Garrover on Vimeo.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis, optimitzar l’experiència d’ús de la nostra pàgina web i analitzar els hàbits de navegació dels nostres usuaris amb finalitat de millora. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot consultar com canviar la configuració o obtenir més informació