Un total de 91 persones i 30 famílies van participar el 2025 en el programa Benestar Emocional: Connexió i Comunitat, desenvolupat per l’organització Gira-Sol amb el suport de la conselleria de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència del Govern de les Illes Balears amb un pressupost anual de 150.378,40 euros a càrrec de l’IRPF social. A més, l’equip de Benestar Emocional ha impulsat la figura Clau d’Or i ja són 23 les persones que s’han sumat a aquesta iniciativa, que té com a objectiu construir comunitats protectores en salut mental.
El projecte Benestar Emocional: Connexió i Comunitat pretén millorar el benestar emocional i reduir el risc de suïcidi en persones que conviuen amb un trastorn mental, treballant en col·laboració amb les famílies, l’entorn pròxim de les persones afectades i la comunitat des d’una perspectiva sociocomunitària. A més de les persones i famílies ateses, s’han duit a terme 37 accions de sensibilització.
La figura Clau d’Or
Clau d’Or és una formació oberta a tota la població que té com a objectiu construir comunitats protectores en salut mental. S’adreça a persones que, sense necessitat de formació prèvia, vulguin aprendre a escoltar, acompanyar i orientar algú que estigui passant per un moment difícil.
La formació consta de tres sessions presencials de dues hores, on es treballen temes com l’estigma en salut mental, els senyals d’alarma, les habilitats comunicatives i la xarxa de recursos existents.
Les persones que completen la formació esdevenen Claus d’Or: referents accessibles dins la comunitat —familiars, veïnes, comerciants, joves, persones grans...— que poden detectar situacions de malestar i actuar com a pont cap als serveis especialitzats.
Aquesta formació també proporciona eines i recursos a les persones que la duen a terme per poder abordar la greu problemàtica que suposa el suïcidi. És una manera de crear i sumar agents de prevenció dins els territoris en el marc d’una estratègia comunitària per a la prevenció de la conducta suïcida.
Parlar de salut mental no és responsabilitat exclusiva dels professionals, sinó que ens interpel·la com a societat. El silenci i l’estigma poden agreujar el patiment i dificultar la recerca d’ajuda. En canvi, una comunitat que en parla obertament i amb respecte crea espais on és més fàcil demanar ajuda a temps.